No sabia quan de temps feia que pujava esglaó a esglaó, sense perdre el ritme, sempre endavant com si volgués arribar a estirar la ma i tocar la foscor que amagaven aquells núvols...però mai arribava al final de les escales, sempre hi havia un esglaó més.
3 comentaris:
No sabia quan de temps feia que pujava esglaó a esglaó, sense perdre el ritme, sempre endavant com si volgués arribar a estirar la ma i tocar la foscor que amagaven aquells núvols...però mai arribava al final de les escales, sempre hi havia un esglaó més.
Un magnifico byn, con una magnifica composicion, muy buena profundidad.saludos
mol chula ha queste fotos ,be severitat es que entra dis es te bloc es una pasade ,
fin unatre adeu
Publica un comentari a l'entrada