Tot i que s'aigua d'aquests dies ha aixafat Cinquagema a més d'un, sa veritat és que era un gust anar pes camí a Cavalleria i trobar fang...i no pols com trobarem d'aquí a quatre dies. Llàstima que a més de sa pols també vindrà un fart de gent...(ahir quan vaig arribar no hi havia ningú!!).
Exif
5 comentaris:
anar i venir no?
vaig veure sa teva expo de's si vens juju son unes instantanies precioses.
SALUTEN!
es un lloc precios punta nati, per lo indefens que et pots sentir i lo agreste del lloc.
Ah i sa de's far, evidentment que sa teva esta mes ben agafada, que consti que ja les tenia abans de veure sa teva exposicio, no se tracta d'un plagi barato ni molt menys.
XD
He arribat aquí x un altre blog, però et volia dir q tens unes fotos precioses!! molt bones ^^
Salut! ;)
Era fàcil imaginar que, temps enrere, un cadenat barrava el pas a l'entrada del camí. Ella va enretirar la cadena, al menys ho va fer dins el seu pensament i va seguir caminant. No volia arribar a cap loc en concret, només caminar i fondre's amb aquells núvols tant negres i que semblaven tant i tant comfortables.
Publica un comentari a l'entrada